português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
ANNALS DE L'INSTITUT D'ESTUDIS GIRONINS []
Referències trobades:
898   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 45
anar a la pàgina                         


1 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Incorporació de plantes i animals a l'alimentació humana al llarg de la història / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 11-54 : il. (Conferències
Text que complementa la conferència que, amb el mateix títol, va tenir lloc a la biblioteca Carles Rahola el dia 7 de febrer de 2023 dins el cicle "Mirades sobre la història de la cuina i l'alimentació a Girona" organitzat pel IEG i el Museu d'Història.

En cada època i en cada lloc l'alimentació de prehumans i humans s'ha basat en els recursos que tenien al seu abast sense haver de transformar-los i en els que podien obtenir i fer comestibles gràcies a llur cultura i tecnologia. En els temps més remots els canvis en l'alimentació foren lents, motivats per les variacions en el clima, la progressiva adaptació al medi i la incipient tecnologia. El domini i utilització del foc va comportar un canvi decisiu en l'alimentació i les relacions humanes. Durant el paleolític els humans eren caçadors i recol·lectors i, per tant, depenien dels animals que es movien pel seu territori i les plantes que hi vivien. A partir del neolític hi ha un canvi decisiu gràcies a la incorporació de nous recursos en forma de plantes i animals domèstics, que en molts llocs no eren autòctons i hi arribaven de lluny, i a les innovacions en l'emmagatzemament, tractament i consum dels recursos. En època antiga les conquestes d'Alexandre, l'Imperi Romà i el Xinès van permetre l'intercanvi de plantes i animals en gran part del Vell Món. En època medieval continuarà l'arribada de nous productes amb l'expansió de l'Islam i el comerç de les espècies i del peix fumat o salat. En època moderna entra en contacte el Vell Món amb Amèrica i Oceania, on l'alimentació es basava en plantes i animals propis d'aquests continents, on havien estat domesticats. Els dos mons, Vell i Nous, aniran intercanviant plantes i animals fins avui. Finalment en època contemporània la industrialització, els contactes a llarga distància i les migracions han accelerat els canvis fins a la progressiva globalització actual dels recursos i les pràctiques alimentàries.


Matèries: Conferències ; Alimentació humana ; Vegetació ; Animals domèstics ; Recursos naturals ; Costums alimentaris
Àmbit:Girona ; Món
Cronologia:2023
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425716
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Posar un plat a taula quan a plaça no hi ha res. Estratègies de proveïment durant la Guerra Civil i la postguerra a Girona / Rosa Maria Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 55-76 : il. (Articles i treballs
Fonts. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

Aquest article analitza les conseqüències de la Guerra Civil en la vida quotidiana a Girona, en un dels seus aspectes més importants: l'accés als aliments i les estratègies per assegurar la manutenció diària quan les infraestructures que la sustentaven van fallar. La investigació s'ha centrat en bona part en la documentació de les famílies Masó i Aragó, gràcies a la disponibilitat dels seus fons dins l'Arxiu de la Fundació Rafael Masó. És, doncs, una recerca de classe, basada en el paradigma de la societat gironina burgesa, no pas en el conjunt de la població. En esclatar la guerra, la República va perdre la batalla de l'abastiment de la població, però des de les cuines, lluitant a la rereguarda, amb un esforç encara poc valorat, les dones van aconseguir guanyar el pols a la fam i sobreviure.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Rereguarda ; Abastament ; Postguerra ; Famílies ; Vida quotidiana ; Condicions de vida ; Fonts documentals ; Arxius familiars ; Societat urbana
Matèries: Masó, família ; Aragó, família
Àmbit:Girona
Cronologia:[1936 - 1942]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425825
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Força vella de Girona (1). Terminologia general i portes urbanes / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 79-96 : il. (Articles i treballs
Fonts. Bibliografia.

S'analitza la Força Vella de Girona (fins a les grans reformes de Pere el Cerimoniós) a partir de la documentació escrita conservada. En aquest primer estudi es considera la terminologia general i les referències a les portes urbanes (Sobreportes, de l'Onyar, Rufina, de la Canònica, portella de Sant Cristòfol i porta major del castell de Gironella).


Matèries: Muralles ; Portals ; Fonts documentals ; Elements arquitectònics ; Vocabularis ; Edat mitjana ; Estructura urbana ; Casc antic
Àmbit:Girona
Cronologia:[700 - 1400]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425847
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Radulf comte de... / Tura Clarà Vallès
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 97-126 : il. (Articles i treballs
Notes a peu de pàgina.

La historiografia tradicional vol que el comte Radulf governi el comtat de Besalú i per això fa que Guifré I el Pilós sigui el comte de Girona. Els documents, però, escriuen un altre relat, ja que, ens consta que Dela, el germà de Sunyer II d'Empúries, actuava com a comte de Girona un any abans del repartiment secret del honors del deposat Bernat de Gòtia. No tenim cap notícia que relacioni el comte Guifré amb el comtat de Girona, per això els historiadors s'han vist en la necessitat de buscar excuses per explicar la nul·la implicació del comte en els fets que succeïren en dit comtat. Seguint el principi d'Occam "les entitats no s'han de multiplicar més enllà de la necessitat" o la versió més moderna, "les teories haurien de ser tan simples com sigui possible", he refet el relat traient de l'equació Guifré I el Pilós.


Matèries: Comtats ; Historiografia ; Alta edat mitjana ; Comtes ; Monarques ; Poder polític
Matèries: Guifré I el Pelós (840-897) ; Radulf de Besalú, Comte
Àmbit:Besalú, comtat ; Girona, comtat
Cronologia:[850 - 950]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425848
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Moviments patrimonials de la seu de Girona a l'època del bisbe Berenguer Dalmau (1114-1144/45) / Josep Camprubí Sensada
Camprubí Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 127-150 : il. (Articles i treballs
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La documentació conservada durant els trenta anys en què Berenguer Dalmau va ésser bisbe de Girona ens permet de veure amb força amplitud les variacions patrimonials que es produïren en aquesta institució, un fet que ens pot ajudar a comprendre la procedència dels béns que acumulaven les seus catalanes, si més no durant la primera meitat del segle XII.


Matèries: Catedrals ; Bisbes ; Propietat eclesiàstica ; Documentació eclesiàstica ; Fonts documentals ; Llegats i donatius
Matèries: Berenguer Dalma, bisbe
Matèries:Catedral de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[1114 - 1145]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425850
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Exèquies reials a Girona. Cerimonial i escenografia efímera / Pere Freixas i Camps, Sandrine Victor
Freixas i Camps, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 151-191 : il. (Articles i treballs
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

L'arribada a la seu del govern municipal d'una carta que comunicava el traspàs del rei o d'algun familiar seu degué provocar un doble sentiment de contrarietat. La pèrdua del cap del regne i el dol subse-güent representava per als governants locals, des del veguer i el batlle fins als jurats i consellers de la ciutat, la respon-sabilitat d'organitzar en pocs dies les exèquies en memòria del finat i, el que de vegades provocava més amoïnament, disposar dels recursos per finançar el cerimonial. Aquest treball pretén aproxi-mar-se al seguit d'esdeveniments i com-portaments socials que tenien lloc a la ciutat de Girona, semblantment a altres indrets de l'occident medieval, des de l'anunci de l'òbit fins a la celebració de les exèquies, en el muntatge escenogrà-fic de les quals hi participaven els millors artífexs de la ciutat.


Matèries: Exèquies ; Ritus funeraris ; Baixa edat mitjana ; Monarques ; Fonts documentals ; Actes administratives ; Ajuntament
Àmbit:Girona
Cronologia:[1300 - 1500]
Autors add.:Víctor, Sandrine
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425851
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Girona, ciutat ocupada per les tropes de Lluís XIV de França (1694-1697) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 193-215 : il. (Articles i treballs
Notes a peu de pàgina.

La guerra dels Nou Anys (1689-1697) fou un dels conflictes més devastadors de la història de Girona. El curt, però violent setge, donà pas a una ocupació militar que es perllongà durant més de tres anys. A diferència de la caiguda de 1711, la informació conservada d'aquest període sí que ens ha permès resseguir amb cert detall els principals esdeveniments d'una ciutat sotmesa per una potència estrangera. Malauradament, bona part de la problemàtica descrita no es pot considerar un episodi aïllat, ans el contrari, ja que era l'expressió d'una manera de conduir la guerra d'aquell temps. En aquest sentit, allotjar tropes es convertí en una autèntica maledicció, encara que fossin soldats del mateix sobirà, no sols per l'elevat cost econòmic que representava la construcció o manteniment dels quarters, sinó pel retall de sobirania que implicava la presència d'un governador militar dintre de la ciutat.


Matèries: Guerra de la Gran Aliança ; Operacions militars ; Setges ; Exèrcit ; Soldats ; Danys de guerra ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:1694 - 1697
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425862
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Impressores gironines a la Biblioteca del Palau de Peralada (segles XVIII-XX) / Inés Padrosa Gorgot
Padrosa i Gorgot, Inés


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 217-240 : il. (Articles i treballs
Fonts i bibliografia.

Miquel Mateu Pla (1898-1972) va tenir especial predilecció pel material sortit dels tòrculs gironins. En aquesta aportació es presenta una selecció en la qual es donen a conèixer prop de quaranta obres impreses a la capital per dones impressores. Podem concloure que vuit són exemplars únics i d'uns altres sis ítems tan sols se n'ha localitzat un exemplar.


Matèries: Indústria editorial i impremta ; Edició de publicacions ; Impressors ; Dona ; Biblioteques particulars ; Bibliòfils ; Catàlegs
Matèries: Mateu i Pla, Miquel (1898-1972)
Matèries:Palau de Peralada. Biblioteca
Àmbit:Peralada ; Girona
Cronologia:[1794 - 1921]; [2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425863
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Quan l'aigua és un be escàs. La crisi de 1817 a la ciutat de Girona / Carlos Moruno Moyano
Moruno Moyano, Carlos


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 241-259 : il. (Articles i treballs
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La sequera de 1812-1824 ha estat una de les més severes de l'època contemporània. L'article estudia la manca de pluges que es va viure a la ciutat de Girona entre finals de desembre de 1816 i mitjans de maig de 1817 a partir de les actes municipals, les actes capitulars de la catedral i una memòria de l'arxiconfraria de la Puríssima Sang. D'aquesta manera, s'analitzen els actes de rogativa que es produïren a la ciutat per tal de poder valorar la gravetat de la sequera i, posteriorment, identificar les conseqüències socials d'aquest fenomen i la conflictivitat creixent entorn de l'accés i l'ús de l'aigua.


Matèries: Sequera ; Abastament d'aigües ; Medi ambient ; Clima ; Recursos hídrics
Àmbit:Girona
Cronologia:1817
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425864
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Llibre de notes de la família Pérez Claras de Girona (1856-1860) (III) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 261-318 : il. (Articles i treballs

En aquest volum dels Annals continuo amb la transcripció i anotació del llibre de notes de la família Pérez Claras de Girona. Les entrades que aneu a llegir corresponen al període comprès entre l'any 1856 i el 1860. Si en voleu saber més, consulteu el volum LXIII dels Annals, que correspon a l'any 2022, a les pàgines 477-524.


Matèries: Fonts documentals ; Llibres de comptes ; Famílies ; Genealogia
Matèries: Pérez-Claras, família
Àmbit:Girona
Cronologia:1856 - 1860
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425866
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Carta de Lluís Companys a Miquel Santaló (1935) / Ernest Martí i Clara
Martí i Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 319-340 : il. (Articles i treballs
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El treball pretén aproximar-se a la per-sonalitat, caràcter i actuació política de Lluís Companys en els anys 1934-1936. El mitjà de què es disposa és una carta ori-ginal escrita al presidi de Cadis el 1935. També es té present un estudi grafològic de la mateixa font primària. Naturalment es consulten fonts secundàries actualit-zades, que citem al final. Es detalla l'ex-periència carcerària i, finalment, s'explica el perquè de tot el que es diu a la carta.


Matèries: Polítics ; Presidents de la Generalitat ; Presos polítics ; República espanyola II ; Bienni negre ; Epistolari ; Vida política ; Partits polítics
Matèries: Companys i Jover, Lluís (1882-1940) ; Santaló i Parvorell, Miquel (1887-1962)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Cadis ; Girona ; Catalunya
Cronologia:1935
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425867
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Envieu jueus, si no, boicot impossible" de quan Carles Rahola escriví a Joseph Goebbels per portar el filòsof Hermann Keyserling a Girona / Eloi Busquets, Oriol Ponsatí-Murlà
Busquets, Eloi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 341-365 : il. (Articles i treballs
Referències bibliogràfiques.

Fins a quin punt eren coneixedors, els gironins dels anys vint i trenta del segle XX, de qui eren Hitler i Goebbels, de quin era l'ideari nazi, dels boicots i pogroms que sofria la població d'origen jueu a Alemanya? Aquest article presenta una visió de conjunt de les notícies que arribaven a Girona des d'Alemanya entre 1923 i 1933. Un buidat de premsa exhaustiu d'aquesta dècada permet fer-se càrrec de fins a quin punt la petita Girona de fa un segle estava perfectament al cas de les convulsions polítiques que sacsejaven Alemanya. A partir d'aquest coneixement, es presenta un document sorprenent: la carta enviada per Carles Rahola i la resta de membres de l'Ateneu de Girona a Joseph Goebbels, el mes de juny de 1934, amb l'objectiu d'obtenir el permís perquè el filòsof Hermann Keyserling pogués impartir una conferència a Girona.


Matèries: Feixisme ; Persecucions religioses ; Jueus ; Escriptors ; Epistolari ; Filòsofs
Matèries: Rahola i Llorens, Carles (1881-1939) ; Goebbels, Joseph ; Keyserling, Hermann
Àmbit:Girona ; Alemanya
Cronologia:[1923 -1933]; 1934
Autors add.:Ponsatí i Murlà, Oriol
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425868
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dues lletres de l'ADG sobre el mss. del Llibre del Àngels i de la vida de Jesucrist eiximenisians, i d'altres elements bibliogràfics desapareguts de la Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona durant el franquisme / Jaume de Puig i Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 367-376 : il. (Articles i treballs
Notes a peu de pàgina.

Es publiquen dues lletres, probablement de l'any 1963, conservades a l'ADG, que documenten les gestions fetes pel bisbe i pels responsables de la Biblioteca del Seminari de Girona per a esbrinar la desaparició després de la guerra dels exemplars del Llibre dels Àngels i de la Vida de Jesucrist, llibres VIII-IX d'aquesta biblioteca.


Matèries: Biblioteques eclesiàstiques ; Manuscrits ; Patrimoni cultural ; Espoli del patrimoni ; Robatori ; Inventaris ; Fonts documentals
Matèries: Eiximenis, Francesc d' (1327?-1409)
Matèries:Seminari Diocesà de Girona. Biblioteca
Àmbit:Girona
Cronologia:1963
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425870
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Epistolari gironí de Joaquín Ruiz-Giménez / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 377-401 : il. (Articles i treballs
Notes a peu de pàgina.

Disset cartes, escrites entre els anys 1952 i 1994, conformen una mostra de les relacions epistolars de Joaquín Ruiz-Giménez, polític i professor universitari, amb gent de les terres gironines. Aquesta correspondència reflecteix afers derivats del Ministeri d'Educació Nacional i d'altres de caire professional o particular. Se subratlla la vinculació del personatge al nostre àmbit territorial com a ministre del franquisme i estiuejant privilegiat, el qual posteriorment va evolucionar cap a la democràcia cristiana, fou un opositor tolerat i defensor d'antifranquistes.


Matèries: Epistolari ; Polítics ; Ministres ; Professors ; Educació ; Pensament polític
Matèries: Ruiz-Jiménez Cortés, Joaquín (1913-2009)
Àmbit:Hoyo de Manzanares - Madrid ; Girona ; Sant Antoni de Calonge - Calonge i Sant Antoni
Cronologia:1952 - 1994
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425872
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Recull de parèmies d'ús habitual en una família saltenca (II) / Daniel Vivern Lladó, Montserrat Vivern Lladó, Lucrècia Vivern Lladó
Vivern i Lladó, Dani


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 403-440 : il. (Articles i treballs

Aquesta és la continuació d'un treball anterior amb més parèmies, adagis i aforismes diversos que els autors hem recollit del parlar habitual dels nostres pares i avis i que, per a les generacions actuals, ja són poc o gens coneguts, i menys encara usats. La majoria corresponen al català que s'usava a mitjan segle XX a l'àrea del Gironès, per bé que s'hi noten influències del parlar empordanès, i també del Pla de l'Estany i de la Garrotxa.


Matèries: Llengua catalana ; Refranyer ; Varietats dialectals ; Famílies
Matèries: Marquès i Planagumà, Josep Maria (1939-2007)
Àmbit:Salt ; Gironès
Cronologia:[2023]
Autors add.:Vivern i Lladó, Montserrat ; Vivern i Lladó, Lucrecia
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425873
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Diari (espiritual) de joventut de mossèn Josep Maria Marquès i Planagumà (1958-1959) (I) / Introducció i notes de Jordi Bohigas, Pep Vila ; transcripció de Elara Pi



En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 441-482 : il. (Articles i treballs
Notes a peu de pàgina.

Editem i anotem contextualitzat un diari de joventut i de formació humana i espiritual de Josep Maria Marquès i Planagumà (1939-2007), eclesiàstic i historiador català. El primer d'aquests lliuraments correspon als anys 1958-1959. Marquès, que fou director de l'Arxiu Diocesà de Girona, serví també com a rector a les parròquies de Fornells, Sils, Riudarenes, l'Esparra, Vallcanera i Quart. En el volum 49 (2008) dels AIEG hi podeu llegir les seves memòries.


Matèries: Clergues ; Historiadors ; Dietari ; Joventut ; Seminaris
Matèries: Marquès i Planagumà, Josep Maria (1939-2007)
Àmbit:Girona
Cronologia:1958 - 1959
Autors add.:Bohigas i Maynegre, Jordi (Ed.) ; Vila i Medinyà, Pep (Ed.) ; Pi, Elara (Col·l.)
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425877
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Noms del terme de Maçanet de Cabrenys, de Pere Roura i Sabà / Antoni Egea
Egea i Codina, Antoni


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 485-488 (Ressenyes bibliogràfiques
Ressenya de:
. Els Noms del terme de Maçanet de Cabrenys, / Pere Roura i Sabà. Maçanet de Cabrenys : Ajuntament, 2023


Matèries: Ressenyes ; Toponímia ; Onomàstica
Àmbit:Maçanet de Cabrenys
Cronologia:2023
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425881
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una visió històrica i artística de la col.leció cartogràfica del Castell de Peralada (segles XVI-XIX) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 489-492 (Ressenyes bibliogràfiques
Ressenya de:
. La Colección cartográfica del Castillo de Peralada / Inés Padrosa Gorgot. Peralada : Fundació Privada Castell de Peralada, 2020


Matèries: Ressenyes ; Cartoteques ; Col·leccionistes ; Famílies ; Biblioteques particulars ; Mapes i plànols ; Catàlegs
Matèries: Rocabertí, família
Matèries:Castell de Peralada. Biblioteca
Àmbit:Peralada ; Catalunya
Cronologia:[2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425886
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Activitats de l'Institut d'Estudis Gironins durant el curs 2022-2023 / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 495-504 (Notes i documents d'arxiu


Matèries: Centres d'estudis locals ; Institucions culturals ; Memòria d'activitats
Matèries:Institut d'Estudis Gironins
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:2022 - 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425888
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 898
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Origen de la configuració ocupacional de les terres gironines. Una proposta / J. M. Nolla i J. Casas
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 9-32 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'analitza la perduració de diversos assentaments de diferent categoria, amb uns orígens a la baixa romanitat i antiguitat tardana, que amb el temps van ser l'embrió de moltes de les poblacions actuals, sovint desplaçant-ne la ubicació respecte a uillae abandonades i/o transformades, conservant el topònim o el patronímic. Llocs d'habitatge modestos (però també petits temples), adaptats a la nova manera de conrear el camp després de l'enfosament del model de la uilla, els quals van perdurar en època visigoda i carolíngia.


Matèries: Epoca romana ; Baix imperi ; Epoca visigòtica ; Epoca carolíngia ; Poblament ; Nuclis de població ; Toponímia ; Estructures arqueològiques ; Arqueologia ; Fonts documentals
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[0000 - 1000]
Autors add.:Casas, Josep
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/412925
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 45
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3